Con ánimo de aprender

Este quiere ser un espacio para la expresión, para la comunicación, para el aprendizaje, para el ser. ¿Quieres viajar conmigo?
Deja tus comentarios, son imprescindibles.




7 de abril de 2015

Fil i carbó

Aquests dies de setmana santa he aprofitat per llegir un parell de llibres. Un d'ells ha estat Fil i carbó, de Ramon Soler i Riba. Fa unes setmanes vaig a anar a una xerrada al centre de ioga Menssana on hi feia una presentació i en la que també hi va passar unes diapositives del lloc i dels fets que s'expliquen a la novela.

La vida a les mines de carbó a Saldes i la vida a les colònies tèxtils a la vora del riu Llobregat, d'això es que es parla en aquestes pàgines, de la mà d'un observador de primera fila, que explica la vida d'una d'una dona, la seva mare, i la seva familia i a través seu, la història de tantes famílies i de tot un poble.  Pots imaginar-te cada personatge i cada lloc, com si hi fóssis allà mateix. 

Escrit en un català molt ric, fent gala d' una gran sensibilitat, la història m'ha emocionat en diversos moments, sobretot quan la protagonista i el seu pare poden mostrar-se els sentiments i obrir-se una mica l'un a l'altre. 

Vull assenyalar dues coses que es desprenen de la història. Una és que la bondat de les persones va més enllà del que pugui semblar a primera vista i que allà on pensàves trobar enemics potser hi ha qui et fa un cop de mà. I l'altra que tothom necessita espaïs per ser ell mateix i viure la pròpia vida.



Un món molt dur el de les mines, la precarietat de la feina, sense vestuaris adequats, ni mesures de ventilació, en jornades massa llargues per a una feina tan feixuga, els accidents, els morts...i sempre al darrera, el lucre d'uns pocs a costa de la suor de molts. 

Les colònies vora els rius potser pintaven una mica millor, perquè oferien una serie de serveïs que facilitaven que els qui treballaven a la fàbrica s'hi poguessin implicar en cos i ànima. Tot i així no deixava de ser una esclavitud, treballar sis dies per setmana i el de festa, a sobre la meitat dedicat a combregar...On quedava la llibertat de vida?  I havies d'estar agraït. Una mica com ara, que qui té feina, tot i que sigui mal pagada, ha d'estar content de poder omplir la panxa.

Llegir Fil i cotó és una bona ocasió per a rescatar de l'anonimat a tantes i tantes persones que s'hi van deixar la pell en les mines i els tel.lers, i per veure que rera tanta penúria hi havia éssers humans i les seves famílies i que s'estimaven i que, malgrat la duresa de les seves vides, i que molts s'hi quedaren pel camí, massa joves, altres, la majoria, sortiren endavant i van fer possible que la vida continués fent camí.

La globalització econòmica ha portat a la deslocalització de moltes empreses i ara tant la mineria com el carbó en aquesta part del món pràcticament han desaparegut. Hem de ser conscients que encara existeixen en altres parts del món. Encara hi ha moltes Pepites i molts Joanics, que mereixen unes millors condicions de vida, i vull citar una part de les paraules d'en mossèn Josep de Saldes, dites en castellà, com era obligat a l'època, el 1944, quan va ocòrrer l'accident que segà la vida de trenta-quatre miners d'una sola vegada i en un moment:

"Hoy, casi han transcurrido dos días desde el momento fatal, pero aún no hay el más mínimo reconocimiento de que este accidente se podría haber evitado. Como comprenderéis yo no soy un experto en minas, pero sí que puedo entender que una ventilación mecanizada, posiblemente hubiera evitado la catástrofe". (1)

Aquest discurs valent, en una època en que l'Esglèsia estava al costat del poder establert, mostra que no tothom es ven i que hi ha qui diu a les coses pel seu nom i està al costat dels qui pateixen.

Una lectura recomanable que permet endinsar-nos en el món de la mineria i el tèxtil i entendre una època molt concreta de la nostra història.






(1) Ramon Soler i Riba, Fil i carbó, Pagès editors, Lleida, 2003. Cita de pág.56.




4 comentarios:

  1. Denominen "deslocalitzar" a traslladar l'esclavitud d'un lloc a un altre. Aquest llibre, que no he llegit, però que penso llegir, ens pot donar una idea del que està passant ara en molts llocs "deslocalitzats" del món.
    Una cosa, almenys, hem aconseguit: que malgrat el ferotge centralisme estatal puguem parlar la bella llengua catalana sense que et portin a comissaria.

    Una abraçada, i salut!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Tens tota la raó Loam. Deslocalitzar és un altre eufemisme molt de moda actualment per evitar dir que una empresa marxa a on pot exprèmer millor la mà d'obra o altres recursos, en nous llocs, en els que la desregulació ho fa més fàcil.
      Gràcies per la teva aportació!
      T'envio un somriure!

      Eliminar
  2. Això potser t'interessi. Salut.

    https://youtu.be/06rKxDk_ylw

    ResponderEliminar

Tu opinión me interesa.