Manifest per la Gestió Pública de l'aigua

MANIFEST PER LA GESTIÓ PÚBLICA DE L’AIGUA

L’aigua és un dret humà, un servei bàsic i públic, no una mercaderia. La seva gestió no pot estar sotmesa a les lleis de mercat, interessos privats o mans privades amb ànim de lucre.

Imatge extreta de www.acordem.org

El servei d’aigua és un servei bàsic essencial per a la vida i, per tant, l'ha de gestionar el sector públic que, per assegurar el compliment de paràmetres d’eficàcia social, ambiental i econòmica, ha de promocionar la participació, el control social i la gestió transparent d’un bé comú com l’aigua.

En un moment com l’actual en què els poders econòmics privatitzen béns essencials i serveis bàsics i els converteixen en mercaderies, les desigualtats augmenten i, mentre molt pocs acumulen riquesa, es genera pobresa per a la majoria de la població. Ho hem vist en multitud de serveis i drets fonamentals: la sanitat, l’educació, el dret a l’habitatge,..., i malauradament també en un bé bàsic per a la vida, l’aigua, sense la qual no existiríem.

Aquesta situació no és nova; ja es va practicar a molts països de Sud-amèrica als anys 90 amb fracassos estrepitosos de la gestió privada de l’aigua: incompliment de contractes, manca d’inversió, pujada desproporcionada de tarifes i també greus problemes en la qualitat de l’aigua.

Aquelles mateixes empreses que van ser expulsades d’Amèrica del Sud (com Suez i Veolia), ara intenten aconseguir contractes de concessió (privatitzacions) a molts municipis i zones interurbanes d'una Europa en crisi, amb l’objectiu clar de maximitzar els beneficis per repartir dividends entre els seus accionistes en comptes de reinvertir-los en la xarxa i els ciutadans, i tot això a través d’una gestió opaca.

A escala europea, cada vegada hi ha més oposició a la privatització dels serveis bàsics com l’aigua, és més, hi ha un corrent remunicipalitzador per tornar la gestió de l’aigua a mans públiques arreu d'Europa. Els municipis de París i Berlín són dos exemples rellevants d’aquest procés, que ha comportat millores i beneficis per a la ciutadania. També s’ha portat al Parlament Europeu la Iniciativa Ciutadana Europea (ICE) "El dret a l’aigua i al sanejament com a dret humà – L’aigua no és un bé comercial, sinó un bé públic", amb el suport de gairebé 2 milions de signatures.

Catalunya sembla trobar-se en contraposició als moviments europeus i apostant per models caducs:

- s’ha privatitzat Aigües Ter Llobregat a Acciona i això ha comportat un increment del preu de l’aigua de més d’un 85%.

- s’ha atorgat a dit, sense concurs públic, una concessió de 35 anys a Aigües de Barcelona (Agbar-Suez), la mateixa empresa que operava a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) sense cap contracte i que ha vist com l’Administració ha legalitzat la seva situació.

Tot i així, a Catalunya cada cop hi ha més ajuntaments que remunicipalitzen la gestió de l’aigua, com Arenys de Munt, Navàs, El Figaró-Montmany, Montornès del Vallès, etc., i que posen en evidència l’opacitat del sector privat i el lucre que se n'ha fet durant anys.

A final de 2016 s'acaba el contracte de concessió de 75 anys entre la nostra ciutat i la Mina d’Aigües de Terrassa, empresa participada majoritàriament per Agbar-Suez. En aquest context, s'ha creat la Taula de l’Aigua a Terrassa per tal de generar un debat clar sobre la gestió de l’aigua que volem a la ciutat. Com ja s'ha dit, des de la plataforma de la Taula de l’Aigua només veiem factible que la gestió de l’aigua a la ciutat de Terrassa es municipalitzi, és a dir, que sigui pública, transparent i eficient al 100%, per tal d'assegurar, tant la no mercantilització dels serveis d’aigua, com la participació i el control socials per part de la ciutadania en qualitat d'usuària de ple dret d’aquests serveis.

TAULA DE L’AIGUA – TERRASSA

tauladelaigua@gmail.com