Aquest és un tema complicat per a mi. No està en la meva intenció ferir ni faltar ningú i pot ser que no ho aconsegueixi donat les passions que aixeca el tema de la terra. Hi haurà qui em faci una x o em prengui per una ximple. Potser ho sóc.
I és que em sento en terra de ningú perquè no sé què fer ni com actuar. Sóc persona a la que li agrada prendre partit o millor dit, donar la cara, i en aquest tema estic confosa. Perquè ho estic ? Intentaré explicar-me.
Mai he sigut persona de banderes. L'espanyola em feia mal, perquè l'enllaçava amb el règim dictatorial que Espanya va patir durant quaranta anys de mediocritat i silencis, com em passa quan escolto l'himne nacional espanyol, també el lligo a aquella época. I la resta de banderes no em feien ni fu ni fa. Potser sóc una somiatruites i a mi el què m'agradaria és un utòpic món sense fronteres, per tant sense banderes. En nom de les pàtries i les banderes ha corregut la sang, com en nom dels diferents deus. I és curiós que un món sense fronteres hagi de veure's com una cosa impossible, quan el capital no en té de fronteres. Quines coses que tenim els humans! Les persones no ens podem moure lliurement i els diners sí!
Dit tot això també m'ha dolgut quan he sortit de Catalunya sentir com algunes persones ens menyspreaven pel fet de ser catalans. I potser aquests eren els moments que més catalana em sentia, més que rés perquè trobo una injustícia que es provoqui i falti al respecte a les persones com si el lloc on neixen les fés superiors o inferiors.
Sóc catalana perquè hi he nascut, hi treballo, hi visc, m'agrada aquesta terra i molts dels seus indrets i estimo el català, la llengua catalana perquè hi penso i m'expresso. I m'emociono quan veig carregar un castell, i sento el só de les gralles, i quan cantem els Segadors tots junts...,la qual cosa no treu que m'emocioni també amb una jota aragonesa, malgrat les lletres, o amb altres manifestacions artístiques d'altres indrets. I tampoc això impedeix que estimi la llengua castellana, que és la meva llengua materna i em sembla meravellosa. I és que jo sóc bilingüe i estic encantada. Més llengües m'agradaria dominar!!!
Sóc catalana perquè hi he nascut, hi treballo, hi visc, m'agrada aquesta terra i molts dels seus indrets i estimo el català, la llengua catalana perquè hi penso i m'expresso. I m'emociono quan veig carregar un castell, i sento el só de les gralles, i quan cantem els Segadors tots junts...,la qual cosa no treu que m'emocioni també amb una jota aragonesa, malgrat les lletres, o amb altres manifestacions artístiques d'altres indrets. I tampoc això impedeix que estimi la llengua castellana, que és la meva llengua materna i em sembla meravellosa. I és que jo sóc bilingüe i estic encantada. Més llengües m'agradaria dominar!!!
Per a mi la cosa no és on s'ha nascut, sinó que hi ha en la forma de sentir i actuar de cada ser humà amb independència del seu origen, com s'estima a la resta d'éssers humans, com es respecta i respecta als altres.
I dit tot això també és necessari expressar que en els últims temps s'ha de sentir cada cosa que és que a una li agafa la vena independentista. I com a mi a milers de catalans que no necessitàvem posar més fronteres, i ens estan venint les ganes. I és que el tarannà caciquil del govern de Madrid, irrespectuós i tirà amb la nostra llengua, i injust i poc eficient respecte a l'economia, fa que volguem governar-nos solets. Però no vull caure en la reacció a aquesta dreta espanyolista i fer joc a la dreta catalanista o a una esquerra que no és tal quan ni es planteja que aquest sistema econòmic és inviable.
I donçs perquè dubto tant? Donçs dubto perquè no em crec als polítics catalans. Amb els de la dreta catalana, per molt culta i "europea" que sigui, no vull jo gaire, perquè no em representen. No ens oblidem dels casos silenciats (recordeu la valentia dels periodistes de la Revista gironina "Cafè amb llet") de corrupció als hospitals catalans amb la connivència d'alguns coneguts polítics, i altres temes de malbaratament de fons.... I amb els polítics que es diuen d'esquerres hauríem de veure quin model econòmic defensen, perquè clar si no busquem alternatives viables trencadores amb aquest capitalisme suicida, de què ens serveix una bandera?. Separats : com i per a què? Si m'han de seguir ofegant financerament i m'han de seguir maltractant amb lleis laborals esclavistes, i si no puc sentir-me germana dels pobres d'Andalusia, de Castella, del món, de què em serveix una bandera? A quins amos hauré d'obeïr?
Potser sí que estic confosa. Necessito pensar. No vull sentir-me utilitzada en nom de cap bandera. I alhora, com escapar-se de l'atractiva idea d'autogestionar-nos com a país?
Jo sóc ciutadana d'un món que necessita persones respectuoses per construir unes noves regles del joc en que el més important no sigui maximitzar els beneficis empresarials, si no es que això només fós una part del camí i la fi fós el benestar de les persones. Un món on tots hi poguem viure amb dignitat i no tan sols uns pocs atresorin quasi tota la renda. Potser si la independència anés de la mà d'un canvi en aquestes regles de joc, seria bona, i aleshores ens hauríem de fixar en que està suposant tot el procés de globalització econòmica i com està empobrint les classes populars. He de mirar millor el què diuen els del Procés Constituent, iniciat per l'Arcadi Oliveres i la Teresa Forcades, potser aquí hi ha la llavor a una forma d'organitzar-nos, si més no, esperançadora.
En una Catalunya lliure de la tirania del govern central i lliure de les regles capitalistes, com ens hauríem de gestionar? Com seguir convivint amb la resta del món tot i tenir les nostres pròpies regles? Volem un món més bó només per a nosaltres? Volem un món on sigui important el benestar de tothom?
Necessito temps per pensar i aclarir-me. Disculpeu-me si no dóno per més.
Després de dos dies d'escriure he trobat un article que potser aclara més el que jo volia dir. Us deixo l'enllaç:
I dit tot això també és necessari expressar que en els últims temps s'ha de sentir cada cosa que és que a una li agafa la vena independentista. I com a mi a milers de catalans que no necessitàvem posar més fronteres, i ens estan venint les ganes. I és que el tarannà caciquil del govern de Madrid, irrespectuós i tirà amb la nostra llengua, i injust i poc eficient respecte a l'economia, fa que volguem governar-nos solets. Però no vull caure en la reacció a aquesta dreta espanyolista i fer joc a la dreta catalanista o a una esquerra que no és tal quan ni es planteja que aquest sistema econòmic és inviable.
I donçs perquè dubto tant? Donçs dubto perquè no em crec als polítics catalans. Amb els de la dreta catalana, per molt culta i "europea" que sigui, no vull jo gaire, perquè no em representen. No ens oblidem dels casos silenciats (recordeu la valentia dels periodistes de la Revista gironina "Cafè amb llet") de corrupció als hospitals catalans amb la connivència d'alguns coneguts polítics, i altres temes de malbaratament de fons.... I amb els polítics que es diuen d'esquerres hauríem de veure quin model econòmic defensen, perquè clar si no busquem alternatives viables trencadores amb aquest capitalisme suicida, de què ens serveix una bandera?. Separats : com i per a què? Si m'han de seguir ofegant financerament i m'han de seguir maltractant amb lleis laborals esclavistes, i si no puc sentir-me germana dels pobres d'Andalusia, de Castella, del món, de què em serveix una bandera? A quins amos hauré d'obeïr?
Potser sí que estic confosa. Necessito pensar. No vull sentir-me utilitzada en nom de cap bandera. I alhora, com escapar-se de l'atractiva idea d'autogestionar-nos com a país?
Jo sóc ciutadana d'un món que necessita persones respectuoses per construir unes noves regles del joc en que el més important no sigui maximitzar els beneficis empresarials, si no es que això només fós una part del camí i la fi fós el benestar de les persones. Un món on tots hi poguem viure amb dignitat i no tan sols uns pocs atresorin quasi tota la renda. Potser si la independència anés de la mà d'un canvi en aquestes regles de joc, seria bona, i aleshores ens hauríem de fixar en que està suposant tot el procés de globalització econòmica i com està empobrint les classes populars. He de mirar millor el què diuen els del Procés Constituent, iniciat per l'Arcadi Oliveres i la Teresa Forcades, potser aquí hi ha la llavor a una forma d'organitzar-nos, si més no, esperançadora.
En una Catalunya lliure de la tirania del govern central i lliure de les regles capitalistes, com ens hauríem de gestionar? Com seguir convivint amb la resta del món tot i tenir les nostres pròpies regles? Volem un món més bó només per a nosaltres? Volem un món on sigui important el benestar de tothom?
Necessito temps per pensar i aclarir-me. Disculpeu-me si no dóno per més.
Després de dos dies d'escriure he trobat un article que potser aclara més el que jo volia dir. Us deixo l'enllaç:
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Tu opinión me interesa.