Pónle conciencia a tu dinero ¿Qué puedes hacer tu?

Es un placer escuchar a José Antonio Melé hablar de la situación mundial y de las cosas que podemos cambiar cada uno de nosotros. Su discurso es lúcido, realista, crítico y esperanzador.
Aporta ideas para construir  desde el presente un futuro con unos cimientos éticos. Huye de los "si no hay nada que hacer" o " si sólo cambio yo y el resto sigue igual..." o los "¡uff! si está todo que da asco" acompañados de muecas que muestran asqueo generalizado desde la pasividad de la queja inactiva e impotente, algo a lo que él llama el virus de la "asquerosis múltiple".


Des de l'Escola d'empoderament ciutadà i democràcia vam muntar una xerrada  a la BCT de Terrassa, fa ja uns quants mesos, amb en Joan Antoni Melé, com a ponent, per tal de que ens aportés el seu punt de vista sobre el mon dels diners i la seva visió de què podem fer com a ciutadans conscients amb els nostres diners. Las nostra idea des de l'Escola és que l'empoderament ciutadà és imprescindible per un canvi real a millor en les nostres democràcies , en les que el ciutadà ha de participar en la vida política, i per això és necessari que la formació sigui una prioritat. Per opinar, per canviar les coses, hem de conèixer, hem de saber de què estem parlant.

Quan parlem de diners , això que diuen que mou el món, trobar persones que hi treballen i tenen experiència i a més demostren estar més enllà de l'enfoc sense ànima que impera en les altes finances, és una feina. N'hi ha poques. I Melé sembla ser-ne una. Comença el discurs fent pedagogia i parla de la mentida, de l'odi i de la por. Ens mostra com enfoquem l'educació en la nostra societat i la perversió d'inocular la por, la competència, i la idea de que la vida te l'has de guanyar. Expressa que educar és ajudar a descobrir què vols fer i ensenyar ser lliure, ja que som més que animals intel.ligents. Parla de posar la bondat i el propi potencial al serveï de la vida.

Per suposat hi ha una manca d'educació emocional, i això provoca molts problemes relacionals. Fóra bó educar en la bellesa, l'art i armonia.

Ens diu que sempre mirem la causa del conflicte en l'altre i el problema el portem a dins. Hem de buscar l'enteniment des de l'interès per l'altre i deixar de fer servir el concepte de tolerància.

La por fa que siguem caricatures de nosaltres mateixos. I és en el silenci que podem retrobar-nos .

Segueix el discurs en com s'ensenya economia a les facultats, que encara tenen al Lipsey com a llibre de referència...I m'enrecordo dels anys en que jo el vaig estudiar a aquest paio, i crec que encara tinc el "totxo " per casa. I reconec que encara s'ensenya en els mateixos termes, com si l'economia fos una cosa que ningú no dirigeix i que actua tota sola...

Per acabar dir que cadascú de nosaltres pot fer amb els pocs o molts diners que tingui un ús millor.
Mentre creem una Banca Pública al serveï de les persones, de veritat, podem fer ús de la Banca Ètica, treient els diners de la Banca, lladre tradicional.

El nostre país necessita una Banca Pública 100% amb control ciutadà , amb uns valors de servei pel Comú i per a que la gent pugui desenvolupar els seus projectes. Fomentem l'Economia del Bé Comú.

http://blog.es.idealist.org/cambiarias-de-banco-si-tu-dinero-beneficiase-a-inversiones-de-impacto-social/
Entrada al blog Idealist.org