En llegir l'article d'opinió de Jordi Évole al Periódico de Catalunya, he somrigut de forma sostinguda i és que en Jordi em té cautivada, per la gràcia que té en dir les coses, per la gosadia inteligent que aflora a través de la seva mirada, per la seva valentia...en fi, ja dic, m'ha fet començar el matí amb un gran somriure i des d'aquí li vull agraïr.
Jo sí vaig anar a la cadena, a la que va encerclar la Caixa, perquè no vull ser majoria silenciosa i perquè n'estic tipa de tant lladregot de vestit i corbata. Tot i que he de reconèixer que encara cobro la nómina per aquesta entitat, tot i que això serà per poc temps, no sé si per sort o per desgràcia però aquest és un altre tema.
Us deixo l'enllaç d'Évole, per tal que també a vosaltres us faci somriure, que sempre és una bona actitud. M'agrada el què diu. I mentrestant jo segueixo pensant a veure si acabo d'aclarir-me.
Uno de la mayoría silenciosa de Jordi Évole
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Tu opinión me interesa.