Margallo i els absolutismes.

Avui escoltant la ràdio he sentit, sí he sentit profundament les paraules de Margallo, el d’Exteriors. He flipat i de gratis. Ha gosat posar el  independentisme català a l’alçada del nazisme i del marxisme tot dient que era d’una naturalesa absolutista i no sé quantes bestieses més.  Al marge de que trobo que la comparació està més que fora de lloc, no sé com algú amb una mica de seny pot posar en la mateixa bossa a Hitler i a Marx. Quina vejenada!! El pobre Marx si aixequés el cap! Potser va dir marxisme on volia dir estalinisme. Els tipus amb aquests càrregs de tanta alçada hauríen d’estudiar bé el que diuen i deixar de cometre segons quines animalades verbals i conceptuals.

Per a mi Marx continua de plena actualitat en alguns aspectes i...
anàlisi que va construir. I m’arrisco a que algú em jutgi de boja. Tant s’ha mentit i s’ha intentat oblidar i confondre al respecte! Cada autor crea en un context determinat i hi està influit per aquest. Obvi. Hi ha coses que després de Marx, s’han pogut ampliar o millorar. En la seva época per exemple el paper de la dona era quelcom que s’obviava del tot, i ni ell ni molts contemporanis seus , i nostres, tenen o han tingut en compte la gran importància d’aquesta en la reproducció del sistema econòmic. Hauríem de transformar la manera com es construeix la Comptabilitat Nacional, el PIB, que encara avui no compta amb coses fonamentals . Però  aquest és tema per un altre dia.  Deia que en segons què Marx està de perfecta actualitat! I ho repeteixo.Per a mi hi ha conceptes clau en la seva obra, que són molt útils per interpretar coses que encara ocorren en el mercat laboral, i que defineixen perfectament la realitat.

Qui és el guapo que s’atreveix a dir que el concepte de plusvàlua i explotació estàn “ demodés”? O qui s’atreveix a dir, que en un mon globalitzat com el que ara estem construint, no està dividit en classes socials cada cop amb una escletxa més gran entre la més alta i la més baixa?  Avui dia en economia hi ha molts eufemismes que queden molt “fashion” i oculten la verdadera naturalesa esclavista de la cosa que defineixen. Tots hem sentit parlar de flexibilitat, expedients de regulació, ajustos,i altres vocables confusos..

Però la cosa anava de que me l’han comparat amb Hitler i a mi m’ha donat molta ràbia, sobretot en boca d’un polític que ha estat traït per la seva ideología neoliberal. I a més omplint-se la boca de la paraula Democràcia. Per desgràcia per la gent de carrer, tant al Parlament català com a l’espanyol, hi ha força “treballadors “ ben poc legitimats moralment per dir-se demòcrates i per acusar a la població de ser-ho poc quan anem a cantar-los la cartilla. Ho están fent fatal i la cosa és que molts no ho fan millor perquè ja els està bé. Formen part de l’oligarquia que mana i remena les cireres. Tan aquí com a Espanya els polítics han gestionat la cosa pública amb el cul i perdoneu-me l’expressió, han anat cagant a tort i a dret sense tirar de la cadena. Han gestionat els nostres diners sense estrategia de futur, sí amb estrategia de present, malbaratant i, en molts casos, omplint-se les butxaques. No tots, és cert.

La crisi seria menys greu pels de sota, si la cosa pública hagués estat millor gestionada i si no hi hagués hagut corrupció. I si tornéssin molts diners robats. I si el sector privat no evadís tants impostos. I si  no hi haguessin paradisos fiscals...

Ara ens toca als de sota “pagar el pato” , que es vegi que els catalans també coneixem frases fetes en l’idioma de  l ‘ “Imperio” i “a mucha honra” ( no tan sols no m’avergonyeixo sinó que ho prenc  com una riquesa, i demano que no em toquin el potet amb que ens han d’espanyolitzar!). Ens toca pagar-lo a catalans, a espanyols, a espanyols-catalans, a catalans-espanyols , i a qui sigui que viu aquí i ha de pencar per poder arribar a final de mes. Aquí i a on sigui.

I a colació de tot això, que no ens vinguin amb històries. A mi em dóna molt pel “petit derrier” que estiguin contra Catalunya, que si la llengua, que si ens han d’espanyolitzar, si sóm uns creguts separatistes. Ja ni ha prou! Aquí som gent ben normal que no ens agrada que ens toquin les pilotes sense permís, i que volem parlar la nostra llengua i que no reneguem de la rica llengua castellana, però sense passar-se, eh? I és  clar , sí que es passen quatre pobles quan inventen una realitat que no és , i quan no ens deixen gestionar els diners com a Euskadi, etc. De tota manera, no ens enganyem. Una cosa és reclamar sobirania i que no puguin trepitjar-nos més com a cultura i territori econòmicament viable , i un altre estar alerta de qui ens governa. Alerta perquè si és la dreta, catalana o espanyola, adonem-nos que el seu motiu de capcelera és el capital i aquest no entén de fronteres.

Jo voldria més autogestió i unes regles del joc més enllà del capitalisme. Un capitalisme amb cor, una utopia?.  Ens cal reconeixement com a nació i objectius de millora del sistema econòmic cap una economia amb ànima. I nosaltres com a catalans hem de ser  intel.ligents, i no reaccionar a les provocacions creant una pilota cada cop més grossa entre espanyols i catalans. Penso que hem d’actuar des de la raó i des del control de les emocions, sense caure en sentiments de superioritat i adonant-nos que gran part del poble està essent enganyada pels interessos dels que manen. Com més dividits estem els pobres, d’aquí i d’allà, menys control exercim sobre els seus negocis fraudulents de gran escala.

Visca la llibertat dels pobles i el dret a l’autodeterminació, sempre des del respecte als altres!