Construint relat sobre ecofeminisme

 

Escriure. Posar-te davant d’un full en blanc i permetre que les lletres vagin construint les paraules que puguin reflectir allò que vols expressar. I dient això, em ve al cap el silenci com una forma també d’expressar. A vegades, no cal dir rés. A vegades, callant pots dir molt.  Paradoxes en un món complex, ple d’interessos i de manca d’una ètica corrent de l’amor, d’una ètica del respecte per les altres vides i per la vida de “la planeta”, que és qui ens suporta, de moment. M’agrada dir la planeta, com si parlés la llengua francesa. La planeta, la Terra que ens ha parit, que ens dóna les eines per tal que poguem desenvolupar-nos. I ens miro, a nosaltres, les criatures humanes, que creixem i ens nodrim dels seus recursos amb tanta irreverència, amb tanta irresponsabilitat , egoïsme i ignorància.

A voltes crec que tenim una esperança. Quan escolto l’Arcadi Oliveres (just ens ha deixat el dia 6 d’abril). O veig una entrevista de la Gemma Nierga. O miro les companyes d’activisme. Moltes vegades hi veig què significa ser una bona persona. I avui , per a mi , la bondat és la més gran de les virtuts. Fins fa poc ho era la intel·ligència. Serà que m’estic fent gran.

Estic començant a entendre el significat de la paraula ecofeminisme que conecta amb la idea d’una nova mirada envers a la manera com ens orgnanitzem. Miro i veig com l’economia és al centre de la vida, la maneja . Els negocis ho mouen tot. L’afany de lucre no té límits i significa la mort literal de moltes. L’ecofeminisme vol donar-li la volta a això i posar la vida al centre de l’economia. Però , què vol dir això? Què vol dir posar la vida al centre?

En altres latituds, com Centre Amèrica, o al Sud global, en economies agràries i de subsistència, a on les dones lideren moviments de reivindicació dels seus drets lligats a la terra i als recursos naturals front a empreses multinacionals extractivistes, que impossibiliten el seu dia a dia, és més fàcil entendre el concepte d’ecofeminisme, del qual ja parlava la Vandana Shiva a la Índia.

En el nord global, els moviments ecofeministes es poden entendre des d’una mirada transformadora del sistema econòmic de manera que es comprengui la interdependència de la vida amb la protecció del medi natural.  Així , incideix en posar en valor i al centre les tasques que permeten la reproducció de la vida i del sistema, entenent que el sistema productiu no pot ser depredador i ha de tenir una escala de valors on la vida digna sigui  el més important i l’economia giri al voltant d’aquesta idea.

És necessari un canvi de model productiu i energètic.  Li donem les voltes que li donem, “la planeta” té els recursos i l’espai que té, no més. La qualitat de l’aire, els aqüífers i la terra són vitals. A més, parem atenció en com d’interdependents som, entre nosaltres i del medi natural. Les persones , totes, en molts moments de les nostres vides  ens necessitem.  Qui ha de donar aquest servei de cures? Entenem les cures com un bé? Cal regular aquest tema? Cal deixar-lo en mans del mercat, qui pugui que pagui i qui no...?

La conceptualització de l’economia neoliberal no vol pensar en tot això. No accepta la vulnerabilitat , si més no no s’ha de mostrar gaire. No accepta la imminència del canvi climàtic. No mira la pobresa a la cara i en tot cas, si la veu, no vol saber de les causes que la provoquen. Encara defensa la mà miraculosa que tot ho endreça, la “mà invisible” de la que Adam Smith parlava al 1776, quan va escriure “La riquesa de les nacions”, en un context força diferent de l’actual, però que ja apuntava maneres (l’explotació, l’extractivisme, les diferències abismals entre classes socials i la injustícia ja hi existien aleshores). Però és que dia a dia tenim més mostres de que aquesta teoria no és certa. On és la “mà invisible” quan els agricultors no recullen la fruita perquè el mercat els la paga per sota preu de cost. El mercat té massa imperfeccions. El sistema capitalista deriva en l’acumulació de riquesa en poques mans i expulsa moltes persones que literalment li sobren.

Aquesta economia global, mal anomenada, de lliure mercat, expulsa a moltes persones i les obliga a viure en la misèria; externalitza molts costos que es tradueixen en atacs continus al medi ambient, a persones i animals. Aquesta economia, que no entén d’empatia, solidaritat, respecte per la vida, té com a conseqüència la contaminació, la despossessió, el sofriment evitable de moltes.

Òbviament, les persones volem llibertat de moviment. I hem de trobar una fórmula per a permetre la llibertat d’acció dins d’un marc normatiu que permeti la nostra creativitat com a éssers i la dignitat de vida per a tothom. D’alguna manera hem de decidir en nous processos constituents quin model d’estat volem, quin pes ha de tenir, quines lleis fem per a una convivència que faci la vida digna de totes una realitat.

Parlem de feminisme quan es reivindica el valor imprescindible de les cures, un treball que l’economia capitalista ha invisibilitzat, aprofitant el marc del patriarcat. Una economia que ha estat possible pel treball gratuït que s’ha assignat a les dones i sense el qual la societat no pot sostenir-se. I parlem d’ecofeminisme quan volem revertir aquest model per a construir-ne un que valora les tasques de cura i possibilita deslligar-ho del gènere i entén que les cures van més enllà de la reproducció de la societat humana.

El dia 16 de març Dones d’Aigua , que treballa per aquesta transformació , va organitzar un passi del documental Àigua Tèrbola, clausurant les II Jornades d’economia feminista de Terrassa, aprofitant que el dia 8 va ser el Dia de la Dona i que el dia 22 serà el Dia Mundial de l’Aigua. Dones d’aigua , grup de dones que treballa per tal que les polítiques públiques tinguin perpectiva de gènere i s’enfoquin en els canvis necessaris per a un model més respectuós amb la vida. Dones d’aigua col.labora en la difusió de la Nova Cultura de l’Aigua i porta l’ecofeminisme al concret de Terrassa en el treball de construcció d’unes polítiques públiques de l’aigua en les que la ciutadania participi cocreant i cotreballant amb l’Administració i la Gestora, construint una Democràcia més autèntica i participativa.