Con ánimo de aprender

Este quiere ser un espacio para la expresión, para la comunicación, para el aprendizaje, para el ser. ¿Quieres viajar conmigo?
Deja tus comentarios, son imprescindibles.




22 de enero de 2017

Rèquiem pel somni americà.

Noam Chomsky: distribució de la riquesa i democràcia.

Fruit del treball de quatre anys fent entrevistes a aquest lúcid pensador dels nostres temps, podem disfrutar d'un documental molt interessant sobre el què està passant en aquest moment al mon, amb una perspectiva històrica rica i, al meu parer, molt encertada.

Un amic em passa el documental i només començar-lo m'he dit: "d'això n'has de dir alguna cosa i ho has de compartir". I és que els seixanta i pocs minuts de metratge, a part de ser de gran qualitat analítica, em fan sentir que el què està passant aquests dies a Terrassa, en els que hem constituit el Primer Parlament Ciutadà, té molt de sentit. Sento certa esperança.

La gent del carrer, ens hem adonat que anar a votar cada quatre anys  no és suficient. Els mecanismes d'acumulació de riquesa inherents al capitalisme permeten l'acumulació paralela de poder i aleshores la democràcia es converteix en papell mullat. Les classes que acumulen riquesa i poder no volen perdre privilegis costi el que costi, caigui qui caigui. La ética i la moral no entren en els seus esquemes, més enllà de la caritat per acallar les seves conciències i que no serveix absolutament per a rés més. Necessiten un poble adormit, ignorant i poruc, i com bé ens explica Chomsky els mecanismes per aconseguir-ho són tan subtils que no tothom és conscient de viure una vida imposada i conduida. La majoria creiem que som lliures, incapaços d'adonar-nos que sense temps i espai pel centrament, la calma i el pensament crític, som marionetes. Unes marionetes que consumim el que ells volen, que treballem per a pagar factures i que correm per arribar a tot arreu, sense aconseguir més que estrès i insatisfacció.

La necessitat de democràcia participativa sorgeix del descontentament social, l'abús i la corrupció política i la conciència social d'una part de la població que dedica temps a pensar i té capacitat d'anàlisi crítica. Mantenir el ritme de treball que exigeix l'activisme, un cop veus com funcionen les coses, és dificultós. Un pas endavant implica moltes hores de dedicació i també de renúncia al temps de descans i esbarjo per compartir amb els éssers estimats. L'energia humana és limitada.

Documentals com aquest són una empenta i un reconfortant, perquè tot i que cada cop tinc més clar que una societat perfecta no existirà mai, ni cal que ho desitgem, perque som molts i tots tenim una forma de veure les coses, sí que podem possibilitar escenaris en que moltes persones puguin desenvolupar una vida digna i amb sentit.

Treballar per una democràcia en la que la  gent del carrer tingui una influència en la política i sigui presa amb seriositat és quelcom que a qui detenta poder i riquesa no li agrada. Només per això hem d'estar contentes de ser un mal de cap per a cert sector oligàrquic que no veu més enllà de les seves pròpies butxaques.

En el documental queda clar que les abismals diferències es poden sostenir si només ocòrren a llocs puntuals o en espais de temps limitats, però si, com ara, les diferències entre rics i pobres ocòrren a nivell mundial i de forma indefinida, acabarem per desaparèixer perquè això és insostenible.

Us recomano el visionat i que el passeu a les vostres amistats. 


Enllaç al documental:



Imagen
 de www.voxpopuli.pw


No hay comentarios:

Publicar un comentario

Tu opinión me interesa.