Noam Chomsky: distribució de la riquesa i democràcia.
Un amic em passa el documental i només començar-lo m'he dit: "d'això n'has de dir alguna cosa i ho has de compartir". I és que els seixanta i pocs minuts de metratge, a part de ser de gran qualitat analítica, em fan sentir que el què està passant aquests dies a Terrassa, en els que hem constituit el Primer Parlament Ciutadà, té molt de sentit. Sento certa esperança.
La gent del carrer, ens hem adonat que anar a votar cada quatre anys no és suficient. Els mecanismes d'acumulació de riquesa inherents al capitalisme permeten l'acumulació paralela de poder i aleshores la democràcia es converteix en papell mullat. Les classes que acumulen riquesa i poder no volen perdre privilegis costi el que costi, caigui qui caigui. La ética i la moral no entren en els seus esquemes, més enllà de la caritat per acallar les seves conciències i que no serveix absolutament per a rés més. Necessiten un poble adormit, ignorant i poruc, i com bé ens explica Chomsky els mecanismes per aconseguir-ho són tan subtils que no tothom és conscient de viure una vida imposada i conduida. La majoria creiem que som lliures, incapaços d'adonar-nos que sense temps i espai pel centrament, la calma i el pensament crític, som marionetes. Unes marionetes que consumim el que ells volen, que treballem per a pagar factures i que correm per arribar a tot arreu, sense aconseguir més que estrès i insatisfacció.
La necessitat de democràcia participativa sorgeix del descontentament social, l'abús i la corrupció política i la conciència social d'una part de la població que dedica temps a pensar i té capacitat d'anàlisi crítica. Mantenir el ritme de treball que exigeix l'activisme, un cop veus com funcionen les coses, és dificultós. Un pas endavant implica moltes hores de dedicació i també de renúncia al temps de descans i esbarjo per compartir amb els éssers estimats. L'energia humana és limitada.
Documentals com aquest són una empenta i un reconfortant, perquè tot i que cada cop tinc més clar que una societat perfecta no existirà mai, ni cal que ho desitgem, perque som molts i tots tenim una forma de veure les coses, sí que podem possibilitar escenaris en que moltes persones puguin desenvolupar una vida digna i amb sentit.
Treballar per una democràcia en la que la gent del carrer tingui una influència en la política i sigui presa amb seriositat és quelcom que a qui detenta poder i riquesa no li agrada. Només per això hem d'estar contentes de ser un mal de cap per a cert sector oligàrquic que no veu més enllà de les seves pròpies butxaques.
En el documental queda clar que les abismals diferències es poden sostenir si només ocòrren a llocs puntuals o en espais de temps limitats, però si, com ara, les diferències entre rics i pobres ocòrren a nivell mundial i de forma indefinida, acabarem per desaparèixer perquè això és insostenible.
Us recomano el visionat i que el passeu a les vostres amistats.
En el documental queda clar que les abismals diferències es poden sostenir si només ocòrren a llocs puntuals o en espais de temps limitats, però si, com ara, les diferències entre rics i pobres ocòrren a nivell mundial i de forma indefinida, acabarem per desaparèixer perquè això és insostenible.
Us recomano el visionat i que el passeu a les vostres amistats.
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Tu opinión me interesa.