Procés Constituent a Catalunya.

Vaig estar al primer acte del Procés Constituent a les Fonts de Monjuïc,  el 13 d'octubre de 2013. 
El lema va ser: "Construïm la Republica Catalana del 99%!".
Val la pena que veieu l'enllaç si no hi vau poder estar o si us interessa per saber de què va.

Confesso que hi vaig anar perquè si m' hagués quedat a casa hauria estat incòmode al sofà, tot i que era el que el cos em demanava. Hi vaig baixar, a Barcelona, tot i que les meves esperances no estaven massa fortes. Em va agradar molt el què ahir es va dir i cantar. Tot i així el camí és a fer entre tots i serà dur. Cal inteligència, coratge, amor, i moltes ganes de treballar per fer un món més just i es necessita una majòria de ciutadans activats. No vull ser agorera, però no sé..., potser sí, i s'hi ha de confiar. I confiar, vol dir implicar-me també jo, i mirar que tu també moguis el teu cul del sofà amb "In-inte-inteligència, in-inte-inteligència!!!", amb la musiqueta que el dia 11 es cantava "In-inde-independència!!".

He de dir que el discurs pausat, amorós, coherent de la Teresa Forcades, també el de l'Arcadi Oliveres, em té guanyada. Aquesta religiosa em sembla intel.ligent i bona comunicadora. Als meus ulls és una autèntica cristiana, defensa el poble des del poble, i des de la seva fe, on crec que ella troba la seva força i sentit.

Crec que ens toca decidir si ens agraden les coses com estan o no. Si ens agraden: "sofà". Si no ens agraden: "moure el cul del sofà". És així de simple i així de complicat.

El què m'agradaria remarcar aquí és la necessitat d'anar tots a una. No pot ser que l'1% de la població domini el 99%!  I el que em sembla que ja és hora de canviar és la desunió d'aquest 99%. 

El Procés Constituent ja té crítiques des de la mateixa esquerra i això em dol molt, perquè reflexa la nostra miopia i la nostra incapacitat de sortir del propi ego. A aquestes esquerres que es creuen els únics i els autèntics revolucionaris, els diria que ens hem de mirar el melic, que ens hem d'adonar que sempre hem perdut les batalles per ser més papistes que el Papa. No em vull encendre, i m'encenc!!! M'empipa que no aprenem de la Història. Necessitem més humilitat i fer autocrítica, per no repetir errors ja viscuts.

La proposta del Procés Constituent és de UNIÓ de tots i totes les que volem un món més just, i ens sembla que la diversitat d'opinions és una riquesa. Per tant és boníssim lluitar TOTS JUNTS, des de la diversitat, des dels diferents matissos, des de les diferents maneres d'entendre i viure, posant-nos d'acord en uns punts programàtics i deixem-nos de gaites!!!  El poder capitalista és massa gran per a que nosaltres ens tirem trets entre nosaltres. Ja n'hi ha prou!

Ara és l'hora d'aprofitar que encara tenim gent molt preparada en les classe populars. Per desgràcia el sistema capitalista està derivant cap a dificultar cada cop més l'accés universal a la cultura i la saviesa (¡wertgüenza!), per tant ara és el moment de construir,tots junts, i dir PROU!! i posar-nos les piles. 

No vull treure uns governants que ho fan malament per posar-ne uns altres que aviat ho farien igual de malament. Ens hem d'implicar i idear nous mecanismes de control, i veure que hem de començar a contruïr una societat que treballi des de l'amor a les persones i a la terra, reduïnt l'excés d'egoïsme, que és el que ens porta a l'autodestrucció. I deixar de desqualificar-nos  i aprendre, com deia, de la Història.

Ahir alertava a la meva filla per tal que observés bé, que allà, a Montjuïc,  hi havia la flor i nata de la societat. Potser no hi eren tots però tots els què hi eren sí eren flors d'il.lusió i esperança. Per a mi va ser un dia important, malgrat el meu tarannà una mica "realista" i "males esperances", perquè allí es va parlar d'una autèntica revolució del poble, des de l'amor i la inteligència, i el discurs que vaig sentir és poc habitual, i té en compte factors imprescindibles: justícia social, construcció entre tots, democràcia real, consum i alimentació responsables, implicació de tots en el Procés pacíficament, i actuar de forma consensuada i alhora per tot el territori. I sobretot unió, més allà d'etiquetes i egos, com deia més amunt. Hem d'unir forces i inteligències creadores de quelcom nou, trascendint errors comesos ja mil vegades. I es parla de República Catalana en un Procés Constituent,  per a mi germà d'altres Processos Constituents com el que s'està gestant a l'Estat Espanyol, que com un dels caps visibles té a Julio Anguita engegant el tema, amb pretensions ben similars i de sentit comú.

I tingueu en compte que el canvi només serà possible si ens aixequem i tots junts hi treballem amb fermesa i arriscant la nostra pròpia comoditat i ves a saber tu què més.
Estigues al cas: Assamblees simultànies arreu del país pel 16 de novembre i accions consensuades i simultànies a tot arreu pel dia 30 de novembre .

Veure l'entrada  relacionada amb el Frente Cívico a nivell espanyol