Fa uns dies vaig rebre la convocatòria d'una xerrada que feia Món Solidari sobre el tema de la roba que vestim, sobre on està feta, i sobre el model econòmic neoliberal que explota, directa o indirectament, milers de persones, la gran majoria dones, en el procés de producció. Aquest model permet una fabricació transnacional, de manera que els teixits poden estar fets a la Xina, el disseny a Europa, la confecció a Bangla Desh, i el consum als països del nord.
El sociòleg Albert Sales i Campos, presentà el llibre Guia per a vestir sense treball esclau, publicat gràcies al "crowfounding" a través de la pàgina de Verkami. El llibre exposa la realitat del món després d'un intens treball de camp, i explica quines alternatives podem començar a practicar per a ser una mica menys còmplices de tantes injustícies. Sales explica que es tracta de fer suport als treballadors en la seva lluita per la dignitat, denunciant la situació, i adonar-nos que aquesta és la perversió del sistema neoliberal que comporta la globalització. Ens volen vendre que així s'aprofiten els avantatges comparatius i s'aconsegueix eficiència. El què no ens expliquen és que al darrera de tants "beneficis" hi ha explotació de la mà d'obra , deslocalitzacions que deixen sense feina a un inmens número de persones, i que el que busquen és la desregulació mundial del mercat de treball.
Hem d'entendre que els processos de globalització i de "lliure" mercat, el que persegueixen no és l'eficiència en el sentit de fer crèixer el benestar de totes les persones, aprofitant els avantatges de la producció a gran escala i permetent una reducció de les jornades laborals i una millora en les condicions de vida, que seria el correcte, sinó que a través de la deslocalització es persegueix augmentar els beneficis d'uns pocs.
El sistema capitalista no té en compte les persones i les seves necessitats com a éssers humans.
Segura ens explica com des de la campanya "Roba neta", en la que participa des de fa anys, es mira de recolzar els moviments reivindicatius i de millores socio-laborals dels treballadors i treballadores del tèxtil arreu del món. Ens va explicar com la gran majoria, per no dir totes, de firmes conegudes del món de la moda, són les que se'n beneficien de tanta explotació, i com han après a fer campanyes de marketing, per a rentar la seva imatge, però segueixen amagant i fent impossible saber com implementen tot el recorregut del procés productiu, des de l'origen de les matèries primeres, com el cotó i altres teixits, fins a la manipulació i la distribució, abans d'arribar a nosaltres, consumidors finals. Fins i tot s'ha trobat locals a Passeig de Gràcia, on al darrera de la botiga, hi ha una filipina que s'encarrega exclusivament de canviar l'etiqueta de la peça de roba. Potser només es vol posar la marca de la botiga, però això no treu que el canvi d'etiquetatge, moltes vegades és una forma de enfosquir l'origen de la peça i esdevé il.legal i inmoral.
Què podem fer nosaltres?
Primer de tot, voler saber i ser capaços de mirar què passa :
El sofriment de les cosidores de Bangla Desh, per exemple, és possible perquè allà les lleis són més permissives que aquí i l'inversor guanya més que a Europa, en que les lleis obliguen a pagar uns salaris dignes i les condicions laborals miren més pel treballador. Però no se t'oblidi que això està canviant a passes de gegant. Les reformes laborals que ens estàn colant a Europa, amb el vist i plau d'una societat cega, còmode, i conformista, permetran que s'igualin les condicions laborals arreu del món i acabarem treballant per unes engrunes de pà. Mireu com l'atur crea inseguretat, i la por fa que acceptem qualsevol feina a salaris de misèria.
Segon, plantejar-nos que potser no cal comprar tanta roba, i menys si sabem el seu orígen.La felicitat és a dins. I per l'envoltori, fes servir la teva imaginació: reforma peces, intercanvia...
Tercer, mirar i preguntar si decideixes comprar una peça de roba, el camí que ha seguit.
Albert Sales explica que la Fear Wear Fundation (FWF) és una entitat que proposa una metodologia per fer un seguiment de les formes de treball i el seu impacte social i ambiental, i que escolta , de forma anònima, les veus dels treballadors. També que ha creat una "Shopping list que permet esbrinar ràpidament les marques que formen part de la iniciativa i que tenen presència a cada país.
Firmes adherides a la FWF que es poden trobar a l'Estat espanyol, quant a moda:
Continental Collection www.contintentalclothing.com
Culture www.eccouture.nl
Dept brand.dept.nl
Filippa K www.Filippa-k.com
McGregor www.McGregor.es
Odd Molly oddmolly.com ". (Nota 1)
Quart, potser hem d'organitzar-nos i inventar unes noves regles de joc, i crear una forma econòmica on tots poguem treballar , reduïnt les jornades laborals i exigint dignitat i respecte envers els éssers humans , més enllà dels beneficis econòmics per uns quants. Això, però necessita que moguis el teu cul del sofà , tu i tots nosaltres, abans que acabem en la misèria més absoluta. I si vas a votar, no recolzis a tots els qui permeten que els lladres de corbata se'n vagin sense tornar ni un duro. Recorda la corrupció . Recorda com pacten per amagar la merda, amb perdó. Investiga per internet, no et quedis només amb el què surt als telenotícies.
I cinquè: et dóno les gràcies si després de tot aquest rotllo has arribat fins aquí. Encara hi ha llavoretes de les que pot sorgir el canvi que necessitem. Si vols pots dir la teva deixant un comentari.
(1) Albert Sales i Campos, Guia per a vestir sense treball esclau, ed. Icaria, 2013.
El sociòleg Albert Sales i Campos, presentà el llibre Guia per a vestir sense treball esclau, publicat gràcies al "crowfounding" a través de la pàgina de Verkami. El llibre exposa la realitat del món després d'un intens treball de camp, i explica quines alternatives podem començar a practicar per a ser una mica menys còmplices de tantes injustícies. Sales explica que es tracta de fer suport als treballadors en la seva lluita per la dignitat, denunciant la situació, i adonar-nos que aquesta és la perversió del sistema neoliberal que comporta la globalització. Ens volen vendre que així s'aprofiten els avantatges comparatius i s'aconsegueix eficiència. El què no ens expliquen és que al darrera de tants "beneficis" hi ha explotació de la mà d'obra , deslocalitzacions que deixen sense feina a un inmens número de persones, i que el que busquen és la desregulació mundial del mercat de treball.
Hem d'entendre que els processos de globalització i de "lliure" mercat, el que persegueixen no és l'eficiència en el sentit de fer crèixer el benestar de totes les persones, aprofitant els avantatges de la producció a gran escala i permetent una reducció de les jornades laborals i una millora en les condicions de vida, que seria el correcte, sinó que a través de la deslocalització es persegueix augmentar els beneficis d'uns pocs.
El sistema capitalista no té en compte les persones i les seves necessitats com a éssers humans.
Segura ens explica com des de la campanya "Roba neta", en la que participa des de fa anys, es mira de recolzar els moviments reivindicatius i de millores socio-laborals dels treballadors i treballadores del tèxtil arreu del món. Ens va explicar com la gran majoria, per no dir totes, de firmes conegudes del món de la moda, són les que se'n beneficien de tanta explotació, i com han après a fer campanyes de marketing, per a rentar la seva imatge, però segueixen amagant i fent impossible saber com implementen tot el recorregut del procés productiu, des de l'origen de les matèries primeres, com el cotó i altres teixits, fins a la manipulació i la distribució, abans d'arribar a nosaltres, consumidors finals. Fins i tot s'ha trobat locals a Passeig de Gràcia, on al darrera de la botiga, hi ha una filipina que s'encarrega exclusivament de canviar l'etiqueta de la peça de roba. Potser només es vol posar la marca de la botiga, però això no treu que el canvi d'etiquetatge, moltes vegades és una forma de enfosquir l'origen de la peça i esdevé il.legal i inmoral.
Què podem fer nosaltres?
Primer de tot, voler saber i ser capaços de mirar què passa :
El sofriment de les cosidores de Bangla Desh, per exemple, és possible perquè allà les lleis són més permissives que aquí i l'inversor guanya més que a Europa, en que les lleis obliguen a pagar uns salaris dignes i les condicions laborals miren més pel treballador. Però no se t'oblidi que això està canviant a passes de gegant. Les reformes laborals que ens estàn colant a Europa, amb el vist i plau d'una societat cega, còmode, i conformista, permetran que s'igualin les condicions laborals arreu del món i acabarem treballant per unes engrunes de pà. Mireu com l'atur crea inseguretat, i la por fa que acceptem qualsevol feina a salaris de misèria.
Segon, plantejar-nos que potser no cal comprar tanta roba, i menys si sabem el seu orígen.La felicitat és a dins. I per l'envoltori, fes servir la teva imaginació: reforma peces, intercanvia...
Tercer, mirar i preguntar si decideixes comprar una peça de roba, el camí que ha seguit.
Albert Sales explica que la Fear Wear Fundation (FWF) és una entitat que proposa una metodologia per fer un seguiment de les formes de treball i el seu impacte social i ambiental, i que escolta , de forma anònima, les veus dels treballadors. També que ha creat una "Shopping list que permet esbrinar ràpidament les marques que formen part de la iniciativa i que tenen presència a cada país.
Firmes adherides a la FWF que es poden trobar a l'Estat espanyol, quant a moda:
Continental Collection www.contintentalclothing.com
Culture www.eccouture.nl
Dept brand.dept.nl
Filippa K www.Filippa-k.com
McGregor www.McGregor.es
Odd Molly oddmolly.com ". (Nota 1)
Quart, potser hem d'organitzar-nos i inventar unes noves regles de joc, i crear una forma econòmica on tots poguem treballar , reduïnt les jornades laborals i exigint dignitat i respecte envers els éssers humans , més enllà dels beneficis econòmics per uns quants. Això, però necessita que moguis el teu cul del sofà , tu i tots nosaltres, abans que acabem en la misèria més absoluta. I si vas a votar, no recolzis a tots els qui permeten que els lladres de corbata se'n vagin sense tornar ni un duro. Recorda la corrupció . Recorda com pacten per amagar la merda, amb perdó. Investiga per internet, no et quedis només amb el què surt als telenotícies.
I cinquè: et dóno les gràcies si després de tot aquest rotllo has arribat fins aquí. Encara hi ha llavoretes de les que pot sorgir el canvi que necessitem. Si vols pots dir la teva deixant un comentari.
(1) Albert Sales i Campos, Guia per a vestir sense treball esclau, ed. Icaria, 2013.
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Tu opinión me interesa.